Col·laborà com a crític literari a “Joventut”, L’Atlàntida i El Poble Català, des d’on defensà el sonet. Publicà els seus poemes a Catalunya (1903). Amb influència d’Apel·les Mestres, Jacint Verdaguer, Giosuè Carducci i Gabriele d’Annunzio, la seva poesia combina la temàtica vitalista i naturista amb temes decadentistes, prerafaelites i classicitzants. La selecció Sonets (1910), a càrrec de Jeroni Zanné, és l’únic llibre publicat.