Desenvolupament enciclopèdic
Recull les narracions de Vida d’infant (1921), algunes de Les llunyanies suggestives (1918) i un conte inèdit. El recull fou reelaborat i publicat amb quatre contes nous l’any 1947. Les narracions plantegen diferents situacions en les quals uns protagonistes infantils revelen la seva percepció del món i de la realitat dels adults. Al llarg de les setze narracions que conformen el volum, els infants que les protagonitzen creen amb les seves accions i els seus pensaments un mosaic que vol dibuixar la psicologia infantil. La vida dels infants es relaciona amb la dels adults, ja sigui per contrast o bé perquè la primera es projecta en la segona; de manera que s’hi retraten tant la imaginació, la curiositat inquieta o la felicitat aconseguida a través de coses senzilles pròpies dels nens, com l’actitud davant la mort, el descobriment de la crueltat o del sexe. La percepció que sol tenir l’infant de la realitat és embolcallada pel misteri i la ingenuïtat, i planteja a ulls del lector un joc entre allò que és real i allò que és aparent, a vegades des de la ironia, a vegades des del pessimisme, des del qual s’observa la distància entre la realitat i el desig. Les narracions oscil·len entre la forma del poema en prosa i la del conte literari modern, amb singulars incursions en el conte fantàstic o en el quadre de costums. La descripció i l’evocació melangiosa d’ambients presideixen una acció més plantejada que no resolta i principalment centrada en conflictes interns. Tanmateix, les situacions creen una ambientació lírica, on el símbol i la fal·làcia patètica són importants recursos estilístics. D’altra banda, cal relacionar amb Dickens la temàtica alhora que el tractament del món infantil vinculat als desemparats i els humils. El llibre s’adequa a les característiques que propugna la prosa noucentista, i, en aquest sentit, constitueix un dels intents de retorn a les formes novel·lístiques des d’una narrativa breu especialment elaborada. Un altre dels seus referents són Las confesiones de un pequeño filósofo (1902), d’Azorín.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Alonso, V. (19922), p. 7-32
- Alonso, V. (19921), p. 54-60
- Alonso, V. (2001), p. 5-43
- Piera, J. (1981), p. 7-24
- Simbor i Roig, V. (19851), p. 5-26.