Desenvolupament enciclopèdic
Se centra en la figura de↑Laura, una dona de Barcelona que es casa i va a viure a Comarquinal, referent literari de Vic, on la vida se li presentarà difícil per l’hostilitat d’una societat tancada i reprimida, i pel doble fracàs amorós que patirà, primer amb Tomàs Muntanyola, un propietari rural groller i vividor, i després, fora del matrimoni, amb Pere Gifreda, un notari culte. Tomàs Muntanyola, un hereu de trenta anys, natural de Comarquinal, es casa amb Laura, una barcelonina que el té enamorat de la seva bellesa, joventut i modernitat. La narració s’inicia al tren, de camí cap a Comarquinal després del viatge de nuvis. Recorda la tradició de la novel·la psicològica decimonònica, tant pel que fa al personatge femení central que dona títol a l’obra, com perquè narra el procés d’un intent d’integració a través de les relacions amoroses de la protagonista. Laura esdevé l’al·legoria de Barcelona: cosmopolita i plena de llum. Teresa, germana de Tomàs, per oposició, és obscura, freda, gelosa i símbol també de la tradició familiar i la repressió sexual. Llor articula la trama en un joc d’oposicions i apunta, a banda del freudisme que impregna els personatges, la possibilitat de la sublimació artística il·lustrada en mossèn Joan Serra o en la mateixa Laura. És una obra d’introspecció psicològica en la qual s’exploren els conflictes interns dels personatges, sobretot dels femenins, que contraposa als valors imperants en la societat catalana del final dels anys vint. La novel·la descriu la hipocresia dels comportaments humans, sobretot a través de mòbils econòmics i de les passions dels personatges. L’obra s’estructura en dues parts simètriques corresponents temporalment al període de dos anys consecutius, sense cap altra divisió capitular interna, que s’inicien i conclouen significativament a la tardor. En el primer any de Laura al poble es descriu el desencís de la protagonista provocat pel fracàs del matrimoni, la mort de la filla i la consciència de la seva incompatibilitat amb el món que l’envolta. En la segona part es repeteix l’experiència anterior, ara amb Pere Gifreda, i es produeix el retorn final de Laura a Barcelona. El relat, narrat en tercera persona, focalitza sovint el punt de vista en els personatges centrals i fa ús en moments concrets d’algunes de les tècniques narratives més modernes de l’època: la memòria involuntària, el discurs indirecte lliure i el monòleg interior. Així, hi ha una evolució de la posició externa, amb un temps i un espai cronològics, a un progressiu devenir intern dels personatges, mentre la realitat material s’allunya o pren característiques simbòliques. La boira és el leitmotiv de la història, símbol del tancament i aïllament de Comarquinal. La novel·la, la més important de l’autor, propicià un escàndol en l’època, ja que determinats sectors de la societat vigatana s’hi sentiren directament criticats. Obtingué el premi Crexells l’any 1930. Ha estat traduïda al castellà (1943), al francès (1988) i al romanès (2003). El 1987 fou portada al cinema, en adaptació lliure, per Gonzalo Herralde.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Arnau, C. (19872), p. 31-50
- Cabot, J. (1992), p. 127-129
- Jordà, M.P. (1974)
- Julià i Capdevila, Ll. (1994)
- Monné, P. i Pelegrí, I. (1974)
- Riba, C. (1986), p. 76-80.