Poemes & cal·ligrames

Llibre de poemes de Josep Maria Junoy, publicat l’any 1920.

Desenvolupament enciclopèdic

El poemari aplega, corregits, els textos ja apareguts en el seu anterior llibre (Trossos, 1916) i en diverses revistes. Va precedit d’una “Carta prefaci” de Guillaume Apollinaire, una forma de reconèixer-ne el mestratge. El llibre constitueix un catàleg de les manifestacions avantguardistes catalanes vinculades al cubisme i també remet ja, en certa manera, a l’especial noció de classicisme que l’autor defensà més endavant. Mitjançant l’experimentació que li ofereixen els procediments constructius de les primeres avantguardes històriques, Junoy elabora un seguit de poemes que segueixen els principis experimentals del cubisme, i, tot i que en segon terme, del futurisme. Les principals argumentacions ideològiques i estètiques del Junoy cubista queden il·lustrades en poemes com Un amic, Zig-zag o al gairebé manifest “Art poètica”; mentre que el ressò vagament futurista es manté en textos com Oda a Guynemer”. El canvi produït després de la Primera Guerra Mundial al si de l’avantguarda francesa, quan es proposa un nou retorn a l’ordre, es veu correspost en aquesta obra de Junoy, que representa, si fa no fa, el llibre cloenda de la seva etapa com a militant avantguardista. Cal tenir en compte que el 1917 l’autor entrà en un procés de conversió al catolicisme que portà a una crisi de les seves relacions amb l’avantguarda i propicià una certa concordança amb els principis noucentistes (l’espiritualització de la matèria propugnada per Eugeni d’Ors, per exemple), empeltats ara amb les tesis de Charles Maurras i els ideòlegs d’Action Française. L’últim poema del llibre, Per una font (una traducció d’Henri Malherbe), ja constitueix, de fet, una negació dels plantejaments rupturistes de l’avantguarda en favor d’un retorn als valors permanents de l’art clàssic. La inclusió de poemes inèdits com Arc-en-cel anuncia també l’inici d’una nova fase en què les possibilitats d’experimentació amb formes mètriques japoneses com la tanka o el haiku s’adeqüen a la recerca d’un ideal que ja no es correspon pròpiament amb el de l’avantguarda.

Bibliografia
  1. Grilli, G. (1997), p. 55-65
  2. Lesfargues, B. (1996), p. 229-236
  3. Mas López, J. (2004)
  4. Prudon, M. (1996), p. 237-247
  5. Vallcorba Plana, J. (1984), p. 9-118.
Vegeu bibliografia