L’hereu

Novel·la de Prudenci Bertrana publicada el 1931.

Desenvolupament enciclopèdic

Com a justificació de la seva vocació d’artista pur —i més que com una autobiografia real—, l’autor presenta en aquesta elegia del món rural en desaparició la pròpia adolescència al mas patern, sentida i descrita com un paradís perdut. Innocenci Aspriu freqüenta des d’infant els turons i boscos del mas Aspriu, a L’Esparra. Hi sent descloure la sensualitat i contempla i sublima els misteris de la natura. A instàncies familiars prova de fer-se enginyer a Barcelona, però fracassa i soenamora d’Eugènia, la dispesera, treballadora, pacient i plena de bonesa. Rere un festeig clandestí s’hi casa per facilitar la vida familiar malmesa per la malaltia de la mare i el mal caràcter del pare, vell carlí i mal administrador de les finques. Un cop retornat a la llar, reprèn una vida desvagada, més pendent de les belleses de la natura que de les responsabilitats familiars. Enfrontat al despotisme del pare, n’ha de tenir cura prop de la mort. Veu minvar el guany de les sureres a causa de la pèrdua de mercats, d’un incendi devastador i, sobretot, de la seva incapacitat per a adaptar-se a la mentalitat industrial, ancorat en els valors patriarcals i en una visió molt personal i íntima de la relació amb la natura. Tot plegat posa de manifest el contrast entre un heretatge idealitzat i feliç i la dura realitat que s’imposa. És una novel·la iniciàtica —amb elements extrets de la vida real de l’autor—, on el personatge, després d’amarar-se de rusticitat, se sent sobirà de la seva propietat amb un delit joiós fet d’admiració, sentit de pertinença i amor al terrer, i exempt d’ambició material i d’interès economicista. La pèrdua de l’heretat clou l’etapa benaurada de la vida del protagonista. La llengua, retòrica i empeltada de valors naturals, facilita la funció d’un narrador omniscient que combina la focalització externa i la interna. És la primera part de la trilogia Entre la terra i els núvols. Obtingué el premi Crexells el 1931 i és una bona mostra del tipus de narrativa que en aquell moment publicaven alguns autors formats en el modernisme.

Bibliografia
  1. Bertrana, A. (19651), p. 30-31
  2. Castellanos, J. (19862), vol. 8, p. 512-514
  3. Castellanos, J. (20011), p. 7-58, esp. 20-21
  4. Congost, R. (1994), p. 193-224
  5. Diversos autors (1968)
  6. Marfany, J.Ll. (19751), p. 231-252, esp. 247-250
  7. Triadú, J. (1967), p. 5-15
  8. Yates, A. (1975), p. 133-135.
Vegeu bibliografia