Respon a l’arquetipus de personatge de les novel·les modernistes tardanes de to autobiogràfic. És un home ple de bondat, amb tendència a l’automarginació, inclinat a la contemplació i a la vida ociosa. L’art és el seu mitjà de redempció social, en intentar transferir als altres, primer amb la pintura i més tard amb la literatura, l’embadaliment i el gaudi personals. Esdevé finalment un home dividit entre la subjecció a feines degradants a què l’obliga la necessitat i l’aspiració a l’ideal artístic pur, independent i generós. Identifica art amb sinceritat, fins el punt de sacrificar a la puresa de la literatura la pròpia vida i la dels fills, que moren víctimes de la incapacitat del seu pare i de la penúria, sense que es penedeixi mai del fet de no haver-se guanyat la vida a qualsevol preu. Després de la seva joventut lliure i encisada davant la natura del mas patern que mai no arriba a heretar, Innocenci emprèn una lluita aferrissada contra la gran ciutat, on ha de defensar l’economia familiar, fent una crítica moral i estètica de la degradació més sòrdida de l’industrialisme capitalista, de la humanitat residual dels barris baixos i de l’amargor de l’esclavitud laboral. Passa de l’actitud contemplativa a l’activa, com a lluitador a favor dels treballadors i com a portador amb la seva obra literària del bàlsam de la natura als esclaus de la ciutat. Com a imatge literària de l’autor, el personatge hiperbolitza i falseja en part el caràcter i la vida de Bertrana: trigança i timidesa a iniciar-se com a escriptor, dificultats a professionalitzar-se en arribar a Barcelona, silenci i arraconament exagerats, fidelitat a la vocació literària, que mai no traeix amb el guany material, misèria econòmica, orgullosa insistència en la pròpia integritat d’artista pur i pas de la vocació a la missió d’escriure com a obra de misericòrdia, sota una concepció religiosa de l’art.