Estudià magisteri i fou mestre a Tarragona. Col·laborà al diari catòlic “La Cruz” i a la revista “El Magisterio Tarraconense”, de la qual, entre el 1921 i el 1922, coordinà la redacció amb Ramon Casares i hi signà, amb el pseudònim de Joan Garí, la secció “L’hora que passa”. Guanyà diversos premis en els jocs florals. El 1926 es feu càrrec de l’antiga Llibreria Catòlica, convertida en Llibreria Guàrdias. Publicà cinc llibres de poemes: A flor de llavi (1948), Sonets tarragonins (1951), Tres poemes de la devoció tarragonina (1953), Viatgera amb mi (1957) i Oda nova a Tarragona i altres poemes (1965). La seva filiació poètica prové del mestratge del noucentisme, amb clares influències catòliques. L’eix temàtic de la seva poesia és la ciutat de Tarragona.