Desenvolupament enciclopèdic
Constitueix la primera incursió de l’autor en el gènere novel·lístic, quan encara no era conegut com a contista. Se situa en la línia de les innovacions narratives d’autors com Francesc Trabal, a mig camí entre l’experimentació i la paròdia a partir del model de la novel·la psicològica. El doctor Larén, un filantrop que —com a bon metge— desitja tenir cura d’algú, es casa amb Glòria, una de les seves pacients i una dona especialment fràgil i sensible. Duen una vida absolutament monòtona al camp, enmig de la «promiscuïtat paradisíaca». De cop i volta arriben dos estudiants gallecs que van a peu a Barcelona per fer degustar un vi al president de la Generalitat. El doctor n’ha d’atendre un i a partir d’aquí les coses es compliquen, amb gelosies, infidelitats i fins i tot una curiosa proposta de duel. Glòria marxa amb un dels dos viatgers. Al final el càstig és per als “dolents” (Glòria i el seu company pateixen de sarna) i el premi per als “bons” (al doctor Larén li toca la loteria). El problema és que qui narra aquest final és el mateix doctor, la qual cosa en condiciona força el punt de vista. I és que allò que interessa no és tant la història (l’acció) com la manera de narrar-la. Perquè, en el fons, no hi ha acció: només narració (literatura, en definitiva). Així, l’obra mostra moltes de les constants de la narrativa caldersiana i, especialment, alguns dels trets bàsics que després desenvolupà en novel·les com Ronda naval sota la boira (1966): l’experimentació amb el punt de vista o el joc a partir de la pròpia estructura del relat. En aquest sentit, són ben significatius tant el doble sentit del títol com el pròleg inicial: una declaració de principis, tan autèntica (i tan literària) com la que fan els diferents narradors que van prenent el relleu al llarg de la història. Tal com passa enl’obra de Trabal, la novel·la es va construint ella mateixa com un joc de ficció i d’artifici. Les circumstàncies de la data de publicació del text (desembre del 1936) no afavoriren gens la difusió d’una obra d’aquestes característiques. L’autor, a més, no volgué reeditar-la fins el 1994, amb lleugeres esmenes estilístiques.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Aulet, J. (19922)
- Aulet, J. (19972), p. 67-84
- Bath, A. (1987), p. 57-93
- Vallverdú, F. (1994), p. 7-12.