Metodològicament ha seguit els principis de l’hermenèutica simbòlica i de la mitocrítica, que ha aplicat a l’anàlisi de la poesia catalana, principalment a l’obra de Salvador Espriu, sobre la poesia del qual ha publicat diversos llibres: Espriu en la Fi del laberint (1989), L’imaginari de “Cementiri de Sinera” de Salvador Espriu (1990), Salvador Espriu o els itineraris de la poesia (1991), Salvador Espriu i Bartolomeu Rosselló-Pòrcel en llunyanies de foc i de llum (1992), i Viatge per l’imaginari de l’obra de Salvador Espriu (1995). També ha publicat treballs sobre J.V. Foix, Joan Vinyoli i Tirant lo Blanc.