Fou crític teatral de publicacions com Destino, Serra d’Or i Avui. Realitzà una activitat de dinamització i recerca en el camp del teatre, el folklore i la dansa popular. Com a autor dramàtic estrenà Perquè surt de mare el Llobregat (1973), que es publicà el 1975, i que planteja la situació de les riuades de setembre del 1971 al Baix Llobregat. Amb Segona història guanyà el premi Emili Vilanova dels Jocs Florals de Ginebra 1972, i amb Si grinyola, posa-hi oli, el premi Ciutat de Granollers 1973. També feu la dramatúrgia i dirigí l’obra Pedra de tartera (1989) de Maria Barbal que es publicà en forma de llibre l’any 1991.