Matilde Tubau i Bergadà

Mathilde Bensoussan
(Barcelona, 18 d’agost de 1929 — Rennes, Bretanya, 3 de gener de 2012)

Filòloga.

Filla del periodista i dirigent del PEN Club Català EnricTubau Perelló i de Matilde Bergadà Molgosa, secretària particular de l’alcalde de Barcelona, s’exilià a nou anys amb la seva família a Montpeller, on estudià hispàniques i s’especialitzà en catalanística. Exercí en l’ensenyament secundari i posteriorment en el superior.

El 1964, en casar-se amb l’escriptor Albert Bensoussan, adoptà el nom de Mathilde Tubau-Bensoussan. El 1986 es doctorà amb la tesi Narcís Oller et son temps, dirigida per Maurice Molho. Catedràtica a la Université de Haute Bretagne Rennes 2, hi impulsà els estudis catalans i el 1992, contribuí a la signatura d’un acord de col·laboració amb el Govern català posteriorment vehiculat a través de l’Institut Ramon Llull.

Traduí un gran nombre d’escriptors catalans al francès, entre els quals cal esmentar Narcís Oller, Salvador Espriu, Blai Bonet, Pere Gimferrer, Baltasar Porcel, Jesús Moncada, Carme Riera, Jordi Puntí i Isabel-Clara Simó, entre d’altres. Publicà també Écrivains de Catalogne (1973) i altres llibres, que donaren a conèixer la cultura catalana i la lluita contra el règim franquista. És autora també, amb el seu marit, de l’assaig La césure (2011). 

Entre els anys 1997 i 2001 presidí l’Association Française des Catalanistes, que havia fundat el 1991. El 1993 la Generalitat de Catalunya li atorgà la Creu de Sant Jordi.