Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor per la Universitat de València, és catedràtic de la Universitat Jaume I de Castelló.
Començà la seva trajectòria com a creador amb el poemari Les veus del vent (1984), que fou inclòs en l’antologia Bengales en la fosca (1997). Posteriorment, publicà el dietari Vesprades de Moscou (1995) i l’assaig L’optimista (1997). En col·laboració amb Antoni Albalat, és autor del recull de poemes Tardor a Llaregubb (1999).
A més, s’ha dedicat a la investigació i, fruit d’aquesta dedicació, ha publicat diversos estudis crítics que s’han caracteritzat per la seva modernitat de referents, com ara La crítica referencial (1991) i Literatura oberta (1997). També ha publicat Bernat Artola. La terra i les passions (1993), Castelló literari (2003), l’òpera Fortuny Venise (2009, amb música de Diego Dall’Osto), La ciutat dels dies (2015) i La Nova Cançó. Estudis de literatura i música (2018).
També ha col·laborat en revistes com Caplletra, L’Espill i Revista de Catalunya. Ha adaptat i traduït obres d’autors dramàtics: Bertolt Brecht, Alfred Jarry, Witold Gombrowicz i Dario Fo, entre d’altres. Des del 2001 és membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.