Rafael Escobar i Martínez

(Burjassot, 1942)

Novel·lista.

Llicenciat en dret per la Universitat de València, en l’àmbit literari ha conreat la narrativa curta i la novel·la.

El 1991 aparegueren les novel·les breus L’estel capgirat (premi Vila de Crevillent 1990) i La dona menuda (premi L’Encobert de Xàtiva 1991). Posteriorment, publicà L’espill de Tamanrasset (1993, premi 25 d’Abril de Benissa 1992), la novel·la històrica L’últim muetzí (1994, premi Andròmina 1993), un gran fris històric que acaba amb l’expulsió dels moriscos, Perversa oronella tardana (1994), Vent de bruixes (1994), La presó circular (1997, premi de literatura breu de Mislata 1996), Les veus de la vall (2000, premi Vila d’Onil 1998), on reprèn el tema històric i narra les conseqüències socials que seguiren l’expulsió morisca, Els vidres entelats (2001, premi Antoni Bru-Ciutat d’Elx, 2000) i El camí de les bardisses (2003), recreació, amb ressons autobiogràfics, d’un poble de l’Horta de València a la dècada dels anys cinquanta i seixanta.