Feu estudis de pedagogia i exerceix de professor. Treballa a la Sindicatura de Comptes de la Generalitat Valenciana com a traductor i corrector. És col·laborador habitual de diferents mitjans de comunicació, com El Temps i Saó. S’inicià amb el recull de poemes Les quotidianies d’Arístides (1981), que guanyà el premi Abril del 1979, al qual seguí Saxo (1987).
El gruix de la seva obra, però, el forma la narrativa, que inclou els volums de contes Hipòtesi (1991, premi de narrativa breu Vila de Mislata 1990), Legítima defensa (1991, premi Víctor Català 1990 i premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 1992), Viure al ras (2000), Batecs (2004, premi Recull de narrativa Joaquim Ruyra de Blanes 2003), Exercicis respiratoris (2005), sobre la realitat quotidiana, i Bé, perdona’m però estan esperant-me (2014). El 2009 guanyà el premi Andròmina dels Octubre amb la novel·la Andròmines (2010) i també ha publicat les novel·les Vidres en la moqueta (2019) i Dissabte, jazz (2020, premi Soler i Estruch 2019).
És també autor dels dietaris Donato, 2,27 (1988), Vianant (2006) i Fràgil sol de tardor (2015), i per al públic infantil ha publicat En blanc i negre (1995) i Riu (2004). Ha participat en els volums col·lectius A la fi de l’atzucac (1982) i Històries circulars i altres relats (2003).