Periodista de professió, inicià la seva producció literària amb les novel·les Atzucac (1972) i La darrera tornada (1974, premi Huguet). Fou inclòs en l’antologia poètica Carn fresca (1974). A continuació, publicà els poemaris Corrents de fons (1976), Senyals de vida (1980) i Igual vol dir Itàlia (1981, premi Jordi de Sant Jordi). El 1981, amb la novel·la Àmbit perdurable, guanyà el premi Andròmina dels Octubre.