Amb el poemari Plouen pigues (1978) fou finalista del premi Vicent Andrés Estellés, al qual seguí Pessigolles de palmera (1981). Se’n feu una antologia en l’obra Contemporànies. Antologia de poetes dels Països Catalans (1999). Publicà articles d’opinió en diversos diaris i treballà com a guionista, presentadora i directora de programes de televisió.