Encarna Sant-Celoni i Verger

(Tavernes de la Valldigna, Safor, 1 d’agost de 1959)

Encarna Sant-Celoni i Verger

Arx. E. Sant-Celoni

Poeta, narradora i traductora.

Ha conreat la poesia amb Sènia de petits vicis (1989), Arran de pantomima (1991), Dèria i fal·lera (1996) i Sediments d’albaina i maregassa (2002), i la narrativa amb Dotze contes i una nota necrològica (1985), Siamangorina (1986, premi Joanot Martorell de Gandia 1985), Numen entre els escacs (1987, premi 25 d’Abril de Benissa), Al cor, la quimereta (2002), Guarda’t dels jocs del destí (2005, premi Vila de Puçol de narrativa 2004) i Vestals de Roma (2018).

És autora de l’antologia Eròtiques i despentinades. Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona (2008), amb il·lustracions de Maria Montes. Ha versionat el poema èpic finlandès Kalevala (1994), d’Elias Lönnrot, i ha traduït, entre d’altres, del francès Els mil i un quarts d’hora, de Thomas-Simon Gueullette (2008).

També ha cotraduït, del danès, Poemes, de Tove Ditlevsen, amb Anne Marie Dinesen; de l’àrab, Perles de la nit. Poetes andalusines (2013), amb Margarida Castells, i de l’anglès, 21 poemes d’amor, d’Adrienne Rich (2019), amb Isabel Robles. Així mateix, és coautora de dos manuals de llengua. Opinadora del diari La Veu, ha col·laborat en moltes revistes i publicacions col·lectives. Fou guardonada amb la Lletra Lila de l’AELC (2016).