Doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, ha exercit la docència en l’ensenyament secundari i des del 1994 és professor de llengua i literatura catalanes a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.
Destaca per la seva obra com a dramaturg, que inicià amb El sol dels crisantems (1982, premi Joan Santamaria 1980) i continuà amb El vi més ardent (1984, premi Ciutat de Granollers 1982), El somriure del marbre (1988), Fedra o La inclemència del temps (1993), Com un mirall entelat (1996), Memòria de Natzarè (1997) i, en col·laboració amb Joan Cavallé, Diàlegs 2 (1996). Entre els seus estudis destaquen Manuel de Cabanyes (1981) i El teatre de Joan Oliver (1998), a més de nombrosos articles sobre història del teatre català. Amb Ramon Bacardit, ha tingut cura del volum El debat teatral a Catalunya. Antologia de textos de teoria i crítica dramàtiques. Segle XIX (2003). També ha tingut cura de l’edició d’obres de Josep M. de Sagarra, Joan Oliver, Manuel Angelon i Romà Comamala.
Com a crític, ha col·laborat a l’Avui i El Periódico de Catalunya. Ha publicat les novel·les La desgràcia de pecar (2001, premi Narcís Oller 2001) i La victòria de la creu (2006, premi Joan Crexells 2007), en la qual recrea històries del passat de la seva terra natal.