Signa les seves obres amb el nom Francesc Pereira. El 1993 obtingué el premi Ignasi Iglésias pel monòleg Biografia (1994). Ha publicat diverses peces que giren entorn de la incomunicació, les relacions de parella i el sexe: Ficus (1990, premi Adrià Gual 1989), “Silencis” (dins Monòlegs a tres bandes, 1993), Patates (1994) i “Primavera” (dins Homes!, 1997). Entre els seus textos inèdits, es coneixen Infimitats (estr. 1991), 21 històries d’amor (estr. 1995), i Trinitat (1998). Ha escrit també novel·la, poesia i guions radiofònics.