Miquel Àngel Vidal i Pons

(Binissalem, Mallorca, 1962)

Miquel Àngel Vidal i Pons

Arx. M. À. Vidal

Narrador.

Llicenciat en filologia hispànica (1986) i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears, és autor de les novel·les El batec de la fosca (2001), L’escriptora de best sellers (2003), Encara que sentis com creix la nit (2005, premi Pollença 2004), mirada crítica sobre el passat i el paradís perdut de l’illa, El jardí de les Hespèrides (2008), La mort de Marat (2016) i La ciutat de les ànimes (2016, premi Ciutat de Palma de novel·la 2015).

Ha publicat també els reculls de contes Distàncies curtes (2003), Cal·ligrafies agòniques (2004), La mesura de les coses (2005, premi Roc Boronat 2004) i Jardí de gel (2010); les obres de teatre El conyac de Voltaire (2004, premi Teatre Principal de Palma 2003), Sang aliena (2010), La nit de glòria d’AM (2011, premi Ciutat d’Alzira de teatre 2010), El bosc de Birnam (2015), Equacions de dues incògnites (2016), Tebes (2019) i El mètode de composició (2020, premi de narrativa Blai Bellver); els reculls d’articles El fill del segle (2006) i Res no és el que sembla (2008), i la biografia de Llorenç Moyà titulada La tebior dels dies (2013). L’any 2022 publicà una llarga entrevista a l’escriptor Antoni Vidal (Antoni Vidal Ferrando, la mà de l’escriptor). També ha tingut cura de l’edició i estudi de les Memòries literàries (2004), Hispània Citerior (2006), El fogó dels jueus (2006) i Panegírics blancs (2006) de Llorenç Moyà, i ha publicat nombrosos articles i estudis literaris.

Ha fet guions per a la televisió i ha col·laborat en diverses publicacions, com Diario de Mallorca, Lluc, Diari de Balears i Última Hora.