Professora de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili. Doctorada amb un estudi sobre la novel·la de postguerra, La narrativa al Camp de Tarragona (1939-1985) (1986), ha dedicat recerques al teatre, L’obra dramàtica de Mercè Rodoreda (2002, amb Francesc Massip), i a l’obra de M.A. Capmany, que ha reivindicat des del feminisme modern (Maria Aurèlia Capmany. Escriure la vida en femení, 2008).
Ha fet aportacions a la crítica feminista i als estudis de gènere amb treballs sorgits entorn del seminari Paraula de dona (Dones i literatura) (Tarragona des del 1994), del llibre Dones i literatura, present i futur (1997) i de literatura comparada (Katherine Mansfield, Adelheid Duvanel, M. Antònia Oliver, Isabel-Clara Simó i Mercè Rodoreda).
El 1979 publicà els poemes de Just a dream; l’any 1989, la novel·la Interferències, i el 1990, els contes de Cadires confortables. Intensitat narrativa i tendència a l’existencialisme i a l’educació sentimental s’evidencien a Suspíria (1994) i a la novel·la Sapore di sale (1996).
A la novel·la En nom del pare (1999), l’obra més important de l’autora, s’aparellen l’enjòlit d’un viatge iniciàtic i una recerca personal i generacional. Integrada en la llista de la candidatura Junts pel Sí per Tarragona, fou elegida diputada al Parlament de Catalunya el 27 de setembre de 2015.