Doctora en filologia catalana (1988), ha estat professora de la Universitat de Barcelona del 1977 al 2006. Són de destacar els seus estudis de la introducció i l’evolució del romanticisme a Catalunya (Presència de Jean Paul a la literatura catalana vuicentista, 1996, amb Roger Friedlein), de l’obra crítica de Josep Maria Quadrado (edició i estudi dels Assaigs literaris, 1995), Francesc Miquel i Badia (Francesc Miquel i Badia, crític literari al Diario de Barcelonal, 2001, amb Enric Cassany) i Joan Sardà (edició i estudi d’Art i veritat. Crítiques de novel·la vuitcentista, 1997), i de l’obra narrativa, entre d’altres, de Martí Genís i Aguilar (“Julita”, de Martí Genís i Aguilar, novel·la romàntica, 1997) i Marià Vayreda (edició i estudi de Lo trabucaire, 2003, L’afusellat, 2004, i La punyalada, 2004). És membre de la Societat Verdaguer.