Glòria Casals i Nogués

(Barcelona, 1954)

Historiadora de la literatura.

Exerceix a la UB la docència universitària, que inicià fent de lectora a la universitat de Birmingham del 1980 al 1983. En la mateixa dècada, i en l’àmbit de l’ensenyament, publicà (amb M. Llanas, L. Soldevila i R. Pinyol i Torrents) un manual de literatura (Solc), una antologia literària (Garba) i edicions de textos amb finalitat didàctica que assoliren una gran difusió.

Codirectora de diferents col·leccions editorials—“El Garbell”, “Textual”— i membre del consell de redacció de la revista Llengua & Literatura, com a investigadora treballa en l’àmbit de la literatura contemporània.

Especialista en Maragall (Joan Maragall. Deu rutes literàries, 1993), li dedicà la seva tesi doctoral: Joan Maragall. Poesia. Edició crítica (1998). Els seus interessos també s’orienten a l’estudi de Josep Pla, de la literatura de l’exili del 1939 i de la narrativa breu dels anys 1970-80.