Després dels estudis superiors de castellà i català a Montpeller, fou nomenat professor de castellà a Perpinyà (1963-65), a Nimes (1965-67) i a l’escola de Mestres de Perpinyà (1969), esdevinguda Institut Universitari (1990), on ensenyà el castellà i produí nombrosos reculls pedagògics bilingües. Secretari perpetu de la secció catalana dels Jocs Florals del Rosselló (1967), lletrista de Jordi Barre, cantant nord-català de renom, és sobretot autor de novel·les i de poesia.
Els seus primers poemes foren publicats en 1970-71 a l’Almanac Català del Rosselló i en la revista Sant Joan i Barres. Entre les novel·les publicades, cal esmentar A l’ombra de Bellaguarda (1984), Quan sagna el Llobregat (1985, premi Vila de Perpinyà), El gat fagí i altres històries de l’Albera (1987), El castell de l’esparver (1988), L’engranatge (1989), Records en blau blanc (1995), Puig del Taure (1998), Esgarrapades i pinyols a l’ombra de Bellaguarda (2004), un recull de narrativa breu.
En poesia, destaquen: D’alba a crepuscle (1983), Amor tramuntana (1985), Ebri d’espai (1987), Cosmos i caos (1991) i Dona (2001), Sé que ma vida és aquí (2003, premi La France) i Entre núvols i clarianes (2006). A partir del 1986, treballa amb Jordi Barre i ensems muntaren Els angelets de la terra (teatre històric i musical), i, amb Joan Pere Lacombe, Els reis de Mallorca (1991, 1992, 1993).