Desenvolupament enciclopèdic
Punt culminant de l’obra de l’autor, inicia la utilització del mite —transformat en l’espai de cada narració— com a component indestriable de la realitat i de la condició humana. Malgrat els elements autobiogràfics i l’interès testimonial, la voluntat de realisme en el conjunt de l’obra cerca descobrir la veritat velada rere les aparences convencionals. La mort, l’autodestrucció i la frustració són els elements a l’entorn dels quals giren els relats, protagonitzats per éssers humans presoners entre dos mons antitètics: la cultura i la natura, la raó i l’instint, la ciutat i el tròpic. Conté cinc narracions o nouvelles: “Suïcidi a la matinada”, “El centaure i el cavaller”, “La lletra”, “Jungla” i “Naufragis”. La primera ofereix el dualisme tràgic entre la reproducció de la realitat i la creació artística: entre la impossibilitat de crear i el geni creatiu; la segona explica —i justifica— un crim des dels fonaments de l’ambigüitat humana, a partir del símbol dual del centaure (instint i força) i el cavaller (racionalitat). “La lletra” presenta el camí vers l’ideal humà d’un home immergit entre l’acció i la inacció. A “Jungla” predomina la sorpresa final del conte rere la lluita entre els desigs del personatge i els fets que viu. “Naufragis” concentra els valors generals del llibre a partir d’una al·legoria descarnada de l’exili en la persona d’un català situat en un punt mort, entre l’acció —en el passat— i el no-ésser vegetal al qual el condemna el tròpic, davant la confrontació entre identitat i arrelament. Els personatges viuen existències torturades, tenen un caràcter introvertit i un capteniment misteriós o absurd, només entès a partir de les seves reflexions o confessions. Predominen l’estructura no lineal, la complexitat de les veus i els plans narratius i la subjectivitat d’un narrador condicionat per la pròpia vivència o autoanàlisi, mitjançant les quals s’extrapola la dimensió moral, la mesura humana de la narració. Gestat a Mèxic i escrit a Catalunya, és considerat un dels llibres de relats més sobresortints de la postguerra.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Campillo, M. (1989)
- Campillo, M. (1993), p. 41-46
- Castellanos, J. (1995), p. 5-27
- Castellanos, J. (19972)
- Garcia i Raffi, J.-V. (1998), p. 339-384
- Martínez Ferrando, J.E. (1956), p. 5-11
- Triadú, J. (1982), p. 66-69.