La ciutat i el tròpic

Aplec de narracions de Lluís Ferran de Pol (premi Víctor Català 1955) publicat el 1956.

Desenvolupament enciclopèdic

Punt culminant de l’obra de l’autor, inicia la utilització del mite —transformat en l’espai de cada narració— com a component indestriable de la realitat i de la condició humana. Malgrat els elements autobiogràfics i l’interès testimonial, la voluntat de realisme en el conjunt de l’obra cerca descobrir la veritat velada rere les aparences convencionals. La mort, l’autodestrucció i la frustració són els elements a l’entorn dels quals giren els relats, protagonitzats per éssers humans presoners entre dos mons antitètics: la cultura i la natura, la raó i l’instint, la ciutat i el tròpic. Conté cinc narracions o nouvelles: “Suïcidi a la matinada”, “El centaure i el cavaller”, “La lletra”, “Jungla” i “Naufragis”. La primera ofereix el dualisme tràgic entre la reproducció de la realitat i la creació artística: entre la impossibilitat de crear i el geni creatiu; la segona explica —i justifica— un crim des dels fonaments de l’ambigüitat humana, a partir del símbol dual del centaure (instint i força) i el cavaller (racionalitat). “La lletra” presenta el camí vers l’ideal humà d’un home immergit entre l’acció i la inacció. A “Jungla” predomina la sorpresa final del conte rere la lluita entre els desigs del personatge i els fets que viu. “Naufragis” concentra els valors generals del llibre a partir d’una al·legoria descarnada de l’exili en la persona d’un català situat en un punt mort, entre l’acció —en el passat— i el no-ésser vegetal al qual el condemna el tròpic, davant la confrontació entre identitat i arrelament. Els personatges viuen existències torturades, tenen un caràcter introvertit i un capteniment misteriós o absurd, només entès a partir de les seves reflexions o confessions. Predominen l’estructura no lineal, la complexitat de les veus i els plans narratius i la subjectivitat d’un narrador condicionat per la pròpia vivència o autoanàlisi, mitjançant les quals s’extrapola la dimensió moral, la mesura humana de la narració. Gestat a Mèxic i escrit a Catalunya, és considerat un dels llibres de relats més sobresortints de la postguerra.

Bibliografia
  1. Campillo, M. (1989)
  2. Campillo, M. (1993), p. 41-46
  3. Castellanos, J. (1995), p. 5-27
  4. Castellanos, J. (19972)
  5. Garcia i Raffi, J.-V. (1998), p. 339-384
  6. Martínez Ferrando, J.E. (1956), p. 5-11
  7. Triadú, J. (1982), p. 66-69.
Vegeu bibliografia