Desenvolupament enciclopèdic
Redactat en plena crisi d’abatiment, rere la decisió de no escriure més, sorgeix amb la urgència de fixar les visions íntimes i les inquietuds d’un solitari —solidari amb el lector— que, abandonat ja el viure, es formula preguntes existencials i les participa convençut de la missió del poeta —l’«escollit per lloar»— com a missatger diví. S’hi evidencien dues directrius temàtiques: el sentiment tràgic de la mort, acceptada amb dolor, i el valor únic de la poesia nascuda de la puresa i la necessitat —sinceritat— profundes del jo. Dividit en quatre parts de nou poemes cadascuna, sense títol i amb un encapçalament significatiu (Nietzsche, Maragall, Shakespeare i Trakl), s’inicia amb referències simbòliques a la tardor —com a camí cap a la mort—, que reflecteixen el desllorigament del món intern del jo amb imatges paradoxals, sinestèsies i colors extrets d’una referencialitat vinculada a la natura. La segona sèrie insisteix en la proclamació de l’univers d’inquietud interior a partir d’imatges forjades amb animals —ovelles, gall, ocells, balena— i topografies paisatgístiques o cronològiques —abismes, maresmes, «la vall del vespre», crepuscles, alba, mar—. Un jo atònit assisteix en la tercera secció a la revelació, per transparència dels mots, de tot el que la realitat amaga. És la part on apareix la metapoesia: només el capbussament en les profunditats dels símbols i les metàfores permet assolir la transcendència, el desig de vida més alta. La quarta sèrie gira de nou a l’entorn de la mort: després de fer un balanç dels significats del viure, presagia el «no-ser» amb una rebel·lia transformada progressivament en acceptació dòcil dels interrogants. Lluny de sostenir-se en l’aparat mètric, aquest volum se centra en el correlat objectiu: les referències primeres a la realitat externa prenen tot el seu significat revelador en aparèixer els sentits figurats, els símbols, que permeten el «domini màgic». Es construeix també amb constants preguntes retòriques, comminacions, respostes absolutes, canvis de persona i amb la invitació constant al lector.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Bou, E. (19841)
- Carbó, F. (19912), p. 70-74
- Macià i Costa, X. (2001), p. 666-674
- Oller, D. (1986), p. 26-28 i 184-187
- Parcerisas, F. (1991), p. 139-151
- Sala-Valldaura, J.M. (1985), p. 103-113.