Desenvolupament enciclopèdic
Carner, des del seu exili forçós de Brussel·les, dugué a terme, a partir del 1949 i durant vuit anys, la revisió exhaustiva i l’agrupament temàtic de poemes seleccionats de la seva producció anterior, que redistribuí amb altres d’inèdits, una part dels quals constitueixen el llibre Absència, publicat per primera vegada en aquest aplec. Poesia respon a un pla unitari i precís i està constituït per tretze seccions (“Els fruits saborosos”, “Lloc”, “Auques i ventalls”, “Llegendari”, “Ofrena”, “Llunari”, “Arbres”, “Cor quiet”, “Verb”, “Mar”, “Nabí”, “Lluna i llanterna”, “Absència”), l’ordenació de les quals és regida per una sèrie de simetries identificables entre els membres respectius de les parelles seccionals (1-12, 5-8, 4-9, 2-3 —aquestes dues darreres oposades a 10-11— , i les centrals, 6-7, a mig camí entre els continguts significatius de les anteriors), tret d’“Absència”, on, a diferència de la resta, la contingència biogràfica tendeix a establir una figura exemplar —simbòlican de la persona de l’autor. Només una part —“Nabí”— es correspon, en sentit estricte, amb un llibre publicat abans de Poesia. La relectura, la tria acurada i la correcció minuciosa dels textos, així com la seva classificació en seccions, el seu ordre i el dels poemes en cada secció forneixen la independència d’aquest llibre respecte de les obres anteriors de Carner. En el pròleg de Llunyania (1952) el poeta reivindica l’esmena —acció que fonamenta el volum— com un privilegi, factible només «a la llum d’un cert estat de consciència en un cert moment». Els llibres que anava publicant Carner mentre confegia Poesia (Paliers, 1950, Llunyania, 1952, Arbres, 1953 i Absència) reflecteixen aquesta doble feina de revisió i creació, ja que apleguen composicions inèdites i altres de reeditades, i constitueixen reculls que no fan explícita aquesta distinció. Un dels trets fonamentals del llibre sorgeix de la progressiva autoexigència de l’escriptor. Una altra característica provindria de la situació d’exili, amb l’agudització d’elements temàtics com l’enyorament, l’elegia i el record, base de la reflexió moral i existencial del volum. Altres actituds visibles, com la reflexió sobre el pas del temps, es deuen al moment vital del poeta —vellesa— i al seu acostament a la realitat, fet que permet detectar millor les referències biogràfiques. La idea de la pàtria, més que l’experiència directa, apareix, com tots els temes, des de la serenor d’esperit, que alterna amb moments d’un cert patetisme. Poesia aprofundeix en els aspectes simbòlics i abstractes i recupera la meditació sobre la pròpia poesia, copsada, cada vegada més, com un misteri. El volum alterna el lirisme metafísic amb la captació lírica d’imatges externes. Les formes poètiques es diversifiquen en una gamma molt variada: sonets, madrigals i poemes metafísics o paisatgístics quealternen amb ventalls brillants, cançons humorístiques o satíriques, entre d’altres. El 1992 Jaume Coll establí i revisà el text de Poesia del 1957 en una nova edició amb una llista de discrepàncies respecte de la primera.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Aulet, J. (19911), p. 191-210
- Coll, J. (19921)
- Coll, J. (19922), p. 21-56
- Ferraté, J. (1994), p. 47-72
- Manent, A. (1969), p. 281-297
- Manent, M. (1957), p. 13-42
- Manent, M. (1984)
- Subirana, J. (2000), p. 93-147.