Mecanoscrit del segon origen

Novel·la de Manuel de Pedrolo, publicada el 1974.

Desenvolupament enciclopèdic

Narra la història de l’Alba i en Dídac, una noia de catorze anys i un nen de nou, supervivents d’un atac extraterrestre que pràcticament anorrea la vida a la Terra. Quan dos nois més grans peguen i tiren al riu en Dídac, perquè és negre, l’Alba es llança a salvar-lo. En aquell moment es produeix l’atac de les naus extraterrestres. L’Alba i en Dídac se salven perquè eren sota l’aigua. Després de comprovar els efectes de la destrucció, decidits a sobreviure, recullen tot el que poden i se’n van del poble. Establerts en una masia, sorprenen un dels invasors i el maten. Arriben a una Barcelona destruïda i decideixen preservar tots els llibres. En una expedició amb vaixell comproven que la destrucció ha estat general, i els pocs supervivents amb què topen o s’han bestialitzat o han embogit. Decidits a perpetuar l’espècie, quan en Dídac té dotze anys i l’Alba disset, ella queda embarassada i tenen un fill, en Mar. Poc després, en Dídac mor, i l’Alba pensa que quan tingui trenta anys el fill ja en tindrà dotze i junts podran tenir nous fills.

L’obra és també una novel·la iniciàtica, que mostra el procés de maduració des d’una infància despreocupada fins a una forçada maduresa precoç. Els cinc capítols argumentals, datats de TT/1 (primer any del tercer temps) a TT/5, estan dividits en breus subcapítols numerats, a la manera dels llibres sagrats. Un apèndix, escrit per l’editor el TT/7138, dona notícia de les controvèrsies sobre si el text és un diari real o si és una mostra d’un gènere antic anomenat ciència-ficció. L’editor s’inclina raonadament per la primera hipòtesi: l’Alba, doncs, fora la mare de la nova humanitat.

Publicat un any abans de la fi de la dictadura franquista, va ser el llibre emblemàtic en la introducció de la literatura catalana a l’ensenyament, i en pocs anys es va situar com la novel·la catalana més venuda. És la més divulgada de la ciència-ficció en català. S’ha traduït al castellà, a l’èuscar, al francès i al gallec. S’ha adaptat al còmic (J.M. Guerra i I. Monés, 1984), i se n’han fet serials radiofònics (1985, amb guió d’A. Rubio) i televisius (1985, amb guió de Xesc Barceló i direcció de R. Reguant).

Bibliografia

  • Broch, À. (1991), p. 111-115.