Antaviana

Obra de teatre de Pere Calders i Dagoll Dagom, publicada l’any 1979.

Desenvolupament enciclopèdic

Autèntic al·legat a favor de la imaginació, presenta un ventall de personatges molt diversos que viuen situacions excepcionals acceptades com una fatalitat. L’Arlequí obre i tanca la successió de casos insòlits de la comèdia humana (com ara la troballa que fa Abel de la paraula màgica Antaviana que dona nom al títol) i relliga les històries en un mateix univers imaginari caldersià que combina humor, sàtira, absurd i lirisme. Les peripècies dels personatges —manllevats del real, però del tot singulars— posen de manifest els imponderables de la condició humana. De manera lògica i versemblant, els elements del fantàstic i del meravellós s’integren en la realitat quotidiana, fins a revelar-ne una visió multidimensional i inèdita. L’operació consisteix a alterar els codis convencionals per trobar nous punts de vista que demostrin la fragilitat de l’ordre establert arbitràriament per l’ésser humà. Del contrast entre el conegut i el desconegut, en neix una visió desmitificadora, distanciada i amable de la realitat. L’estructura es basa en escenes breus que entreteixeixen, per addició íntegra o intercalació fragmentària, diversos contes dels reculls El primer Arlequí (1936), Cròniques de la veritat oculta (1955), Tots els contes (1968) i Invasió subtil i altres contes (1978). A més de combinar música, cançons i coreografies, l’adaptació dramatúrgica se serveix de nombrosos recursos escènics (espai múltiple, veus en off, coralitat de veus) que dinamitzen la successió d’escenes, tradueixen les diferents perspectives dels contes i n’accentuen el carés més fantàstic. El muntatge teatral, estrenat pel grup Dagoll Dagom el 1978 a la Sala Villarroel de Barcelona, consolidà el prestigi de la companyia teatral i contribuí al reconeixement públic de Pere Calders i a la popularització de la seva obra narrativa. L’espectacle obtingué el premi Crítica Serra d’Or 1979.

Bibliografia
  1. Aulet, J. (19841), vol. I, p. 5-26
  2. Campillo, M. (1988),vol. 11, p. 12-29
  3. Gregori i Soldevila, C. (1993)
  4. Gregori i Soldevila, C. (2001)
  5. Melcion, J. (1997), p. 7-17.
Vegeu bibliografia