Homes i No

Obra de teatre de Manuel de Pedrolo publicada el 1960.

Desenvolupament enciclopèdic

Proposa una reflexió sobre els límits de la llibertat i les relacions humanes de domini i submissió. Dues parelles joves (Fabi-Selena i Bret-Eliana) es troben empresonades en dues cambres separades, sota la vigilància permanent de l’escarceller No. Els intents per alliberar-se’n topen amb les seves pròpies pors i les dificultats de passar a l’acció. Els fills de cada parella (Feda i Sorne) emprenen, esperançats, una nova recerca per ampliar l’espai de llibertat. A diferència dels pares, els seus mètodes de lluita es basen en el coneixement i la seva actuació els duu a descobrir una nova reixa que empresona també No. L’escarceller canvia d’estatus: de guarda subaltern passa a convertir-se en presoner. Estructurada en dos actes, planteja la lluita d’una generació marcada per la por (acte I) i la dels seus descendents, que, amb una voluntat i una intuïció renovades, poden ja enfrontar-se al desconegut perquè menyspreen el carceller (acte II). L’espai escènic es distribueix en dues cel·les que es troben separades per un passadís central i tancades per una reixa. Com a Cruma (1957), Situació bis (1958) o Tècnica de cambra (1959), l’obra és influïda per l’existencialisme francès i per la dramatúrgia beckettiana, i empra formes i tècniques provinents de l’anomenat teatre de l’absurd. Escrita el 1957, reflecteix, de manera al·legòrica i simbòlica, l’opressió que vivia la societat catalana en plena dictadura franquista. El seu missatge ideològic, de signe progressista, admet també una lectura metafísica i moral molt més àmplia. Fou estrenada el 1958 per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, sota la direcció de Frederic Roda, al Teatre Romea, i represa el 1967 pel Teatre Experimental Català, dirigit per Francesc Balagué, al Palau de la Música Catalana. El 1960 obtingué el premi Ignasi Iglésias. Ha estat traduïda al castellà i al francès.

Bibliografia
  1. Gallén, E. (1988), vol. 11, p. 216-218
  2. Graells, G.-J. (19921), p. 103-122
  3. Rosselló Ivars, R.X. (19971), p. 271-293
  4. Rosselló Ivars, R.X. (19972), p. 75-79
  5. Salvat, R. (1991).
Vegeu bibliografia