Joan Agut i Rico

(Barcelona, 29 de novembre de 1934 — Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 6 de novembre de 2011)

Editor i escriptor.

Procedent d’una família de comerciants del barri de Sants, la seva escolarització, en l’ambient de la immediata postguerra, fou molt irregular, raó per la qual la seva formació fou autodidàctica. S'incorporà al món del treball a catorze anys, visqué a París entre el 1959 i el 1961, i exercí oficis diferents al llarg de la seva vida, entre els quals el d’editor durant trenta-cinc anys a les editorials Bruguera, Edhasa, Barcanova i Thassàlia.

A seixanta-un anys, el 1995, inicià una nova etapa com a escriptor que, en només deu anys, el dugué a publicar diverses novel·les i reculls de contes. Dotat amb un gran sentit narratiu i amb un llenguatge de notable eficàcia comunicativa, destacà per la construcció d’històries de gran atractiu i originalitat que atrapen el lector i el posen en contacte amb l’argument de fons comú a la majoria dels seus llibres: les relacions de l’individu amb el temps i l’entorn en què li ha tocat de viure. El seu debut literari va ser amb el recull de contes El dia que es va cremar el Liceu (1995). Fou també crític literari al diari Avui. 

Obra

Reculls de narracions

  • El dia que es va cremar el Liceu (1995)
  • Matadors & cia (2003)

Novel·la

  • Rescatats de l’ombra (1999)
  • La mirada del cec (2000
  • El mestre de Taüll (2001)
  • La Via Làctia (2001)
  • Gombó i mister Belvedere (2001)
  • L’arbre de la memòria (2002)
  • Pastís de noces (2003, premi Carlemany)
  • Coses de família (2004)
  • Rosa de foc (2005)
  • Paradís (2006)
  • Wagons-lits (2007)

Premis

  • Premi Ciutat de Tarragona-Josep Pin i Soler de narrativa (2001) per L’arbre de la memòria
  • Premi Joan Crexells (2001) per El mestre de Taüll
  • Premi Carlemany (2003) per Pastís de noces
  • Premi Ciutat de Tarragona-Josep Pin i Soler de narrativa (2001) per L’arbre de la memòria
  • Premi Joan Crexells (2001) per El mestre de Taüll
  • Premi Carlemany (2003) per Pastís de noces