Desenvolupament enciclopèdic
Narra les aventures d’Enric Vidal, un home jove sense ofici ni benefici però molt afeccionat a viure amb l’esquena dreta, que rep un encàrrec que en aparença és molt senzill: passejar-se per mitja Europa amb un cotxe i repartir documents a uns determinats contactes. Els problemes, però, li arribaran quan torni a Barcelona i intenti cobrar els seus serveis. La vida és dura per a Enric Vidal: no li agrada treballar, però res l’angoixa tant com tenir la butxaca buida. Per això, quan la seva germana Júlia li diu que Andreu Rodergues, el seu amant, li pot oferir una feina fàcil i ben remunerada, no s’ho pensa dues vegades. Es tracta d’agafar un cotxe que l’organització a què pertany Rodergues li facilita i portar-lo a unes quantes ciutats europees, en les quals ha d’establir contacte amb diverses persones. Enric Vidal sospita que la importància de la seva feina no rau en els contactes, sinó en alguna cosa que el cotxe duu amagada i que en cada etapa del trajecte li canvien. Tanmateix no s’amoïna i es pren la feina com unes vacances generosament remunerades. Fins i tot coneix la Bebel, una noia belga que l’acompanya fins a Barcelona. Els problemes, però, li arriben quan, de retorn a casa, descobreix que Rodergues i Júlia han estat assassinats i que el taló amb què li han pagat la feina no el pot cobrar perquè algú sembla molt interessat a fer-lo aparèixer a ell com a culpable dels assassinats. En vista de la situació, Enric Vidal decideix investigar pel seu compte què i qui s’amaga darrere del difunt Rodergues. El fil de la trama el portarà fins a Jaume Romagosa, un poderós empresari metal·lúrgic, i als seus tripijocs basats en fallides fraudulentes i evasió de capitals. Amb aquesta obra Jaume Fuster demostra que en català es pot fer novel·la negra genuïna i d’alta qualitat. Hi són tots els ingredients de la recep-ta: acció trepidant, una història narrada en clau realista i ambientada en escenaris perfectament identificables pel lector, un protagonista solitari i feble que contrasta amb el poder de l’organització a què s’enfronta i uns inequívocs aspectes de crítica social coherent amb l’època i l’entorn social que retrata, els anys finals del règim del general Franco. A tot això, Fuster hi afegeix la utilització d’un argot català de la delinqüència molt poc usat fins al moment i d’una gran eficàcia expressiva. De mica en mica s’omple la pica ha estat traduïda al castellà i al rus. L’any 1978 el director Carlos Benpar en va fer una versió per al cinema titulada El procedimiento. Cinc anys després es va comercialitzar en castellà amb un nou títol: Dinero negro.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Estruch i Brichs, M. (1997).