Enigma

Llibre de poemes de Narcís Comadira (1985).

Desenvolupament enciclopèdic

Amb aquest llibre l’autor explora per primera vegada de manera unitària un univers poètic carregat de preocupacions sobre el sentit de la vida i de l’art. Dividit en quatre parts: les dues primeres, anomenades “Emblemes” i “Desficis”, amb dotze poemes cada una, i dos poemes llargs, Triomf de la vida i Reqviem, més un pròleg, “Enigma”. Aquest últim és la pedra angular en què gira tot el llibre. Quinaés la «imatge de l’emblema»?, és a dir, el correlat objectiu que pugui vehicular els sentits individuals i mortals del cos i extreure’n el significat més universal i permanent? Comadira parteix —en la primera part— de la poètica barroca de les divises. El lloc del dibuix, però, l’ocupa una descripció diamantina, gràcies a la qual el jo líric s’objectiva i es compara problemàticament amb un objecte, animal o persona, alhora que intenta seguir el sentiment que ha fet saltar la molla de la voluntatformal i les evolucions contradictòries i decepcionants d’aquesta construcció formal. L’exemple més clar n’és el poema Falconeria. El llibre va adquirint densitat metafísica a mesura que el jo líric intenta respondre a la pregunta inicial. Desficis és un recull d’instants viscuts, despullats de l’anècdota per deixar-ne només la figura real de la vida humana feta de vida i mort («corrupció és vida»), joia i pena, dins una atmosfera sovint mefítica i obagosa. Triomf de la vida i Reqviem són poemes complementaris i mostres d’una poesia-pensament de molt alt voltatge. El primer —que segueix l’homònim The Triumph of Life de P.B. Shelley— és fet de preguntes a tots els estadis de l’existència en cerca de la deu de la vida, i acaba en un prec perquè l’home es faci càrrec del seu destí, que condensa tots els graons de la vida i del no-res i perquè el propi jo líric assumeixi aquesta altíssima llibertat de volar i d’arrecerar-se en el Nom (Déu?, la Paraula?). Amb Reqviem torna la reflexió pausada —leopardiana— sobre el temps viscut (Ara), que es transforma en meditació sobre els estralls del Temps i fins i tot, amb Job (41:6), sobre la incertesa del repòs en la mort. Llibre celebrat per la crítica, que hi ha vist una de les expressions més madures i intenses de la poesia catalana moderna, va rebre els premis Crítica Serra d’Or 1986 i de la Generalitat de Catalunya 1986.

Bibliografia
  1. Arqués, R. (1992), p. 9-53
  2. Arqués, R. (1993), p. 13-54
  3. Masramon, N. (1989)
  4. Oller, D. (1986)
  5. Torner, C. (1994).
Vegeu bibliografia