Desenvolupament enciclopèdic
Cada una de les cent proses repassa la història d’un mite grec, de la qual dona una versió irònica i banalitzadora que entronca el llibre amb una línia de classicisme modern antiheroic (André Gide, Jean Giraudoux, Llorenç Villalonga). Amb la lògica del sentit comú més elemental són desacreditades les inversemblances i les complicacions de les faules mitològiques, alhora que els seus protagonistes —els déus i les deesses olímpics, els herois i les heroïnes— són rebaixats al nivell d’una humanitat prosaica, víctimes d’un cúmul de confuses passions que ni tan sols ells no entenen i que els fan ben poc dignes d’interès. Només davant de certes figures Espriu introdueix matisos elegíacs o encomiàstics; sovint, en canvi, clou la prosa amb un instant de contemplació lírica de la natura, clarament contraposada a les vileses humanes i divines. Una forta voluntat experimental, d’origen pirandel·lià, es fa palesa en el punt de vista de la narració, que, si en una part dels contes és a càrrec d’un narrador omniscient o del mateix protagonista, en d’altres incorpora personatges externs a la nòmina mítica: un pescador de la Grècia antiga que explica les llegendes al seu fill per alliçonar-lo o un cor de personatges moderns, atitellats, típicament espriuans, que presencien i comenten una escenificació de cada història a la Sala Mercè de Sinera. La llibertat sincrètica i antirealista que es concedeix Espriu fa no solament que entrin en contacte els diversos plans i punts de vista, sinó també, per exemple, que alguna divinitat parli en caló, en venecià o en èuscar. Són especialment freqüents les observacions metalingüístiques i les disquisicions sobre les fonts, les variants o el nom de cada mite. Una primera sèrie de proses del llibre (quaranta-dues) van ser escrites per acompanyar uns dibuixos de Cèsar Estrany: Dibuixos (amb algun mot) sobre temes clàssics (1976). Obra traduïda al castellà i al francès. Premi Crítica Serra d’Or de prosa 1982 i premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana 1982.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Casals, G. (1987)
- Jori, C. i Miralles, C. (1996)
- Miralles, C. (1982)
- Turull, I. (19951), p. 179-214
- Turull, I. (19952).