Vida i obra
La publicació del seu primer recull, Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984), a seixanta-tres anys, fou una revelació. L’any 1987 publicà dos reculls, Aquelles cordes del vent i I encara (premi Vicent Andrés Estellés), que continuaven en la línia del llibre anterior fins a formar-ne un trilogia, basada en una mateixa tècnica de monòlegs de poesia autobiogràfica i confessional, d’imatgeria molt original, de filiació avantguardista. Versió original (1996) és una llarga i profunda meditació lírica sobre la guerra dels Balcans, mentre que Sorra de temps absent (1998) trenca amb la seva poètica anterior per endinsar-se encara més en el terreny de l’experimentalisme. El darrer recull, Postals no escrites (2001), és una crònica d’un viatge al Japó i un homenatge a la cultura oriental, escrita en haikús a la manera de Basho. De la seva tasca com a traductora caldria destacar l’antologia Poesia japonesa contemporània (1988) i Obra negra (1984) de Marguerite Yourcenar.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Parcerisas, F. (1991), p. 271-274.