Vida i obra
Estudià al seminari conciliar de Vic, on publicà els primers poemes, a l’antologia Estudiants de Vic (1951), que formava part de les primeres iniciatives del Grup de Vic - Cercle de Joves Estudiants del Seminari guiats per Carles Riba. Arran d’aquesta antologia conegué també Joan Triadú. Prosseguí la seva formació estudiant teologia i fou ordenat sacerdot (1956). Enviat uns quants anys després a Igualada, fundà el Grup Lacetània, els Quaderns Lacetània i la revista Textos i, a més, publicà Antologia de la poesia igualadina (1963). L’any 1964 anà a Tübingen per acabar els estudis de filologia, fer de lector de català i aprendre alemany. Arran d’aquesta estada publicà, amb J. Hösle, Katalanische Lyrik im Zwanzigsten Jahrhundert (‘La poesia catalana al segle XX’, 1970). Compaginà l’activitat a la Universitat de Tübingen amb la docència a la de Zuric (1971-76).
El 1974 fundà la revista Reduccions i publicà el seu únic poemari aparegut en vida, El nou bon sempre seguit del desconhort a Jaume d’Urgell, que inclou els reculls El nou bon sempre, El desconhort a Jaume d’Urgell i Rims dels verbs irregulars. Bona part de la seva producció poètica, creada entre el 1948 i el 1974, resta encara inèdita. En conjunt, l’obra poètica de Pous, tant la inèdita com la publicada, es pot distribuir en quatre períodes: l’inici, entre el 1948 i el 1959; la consolidació d’una veu més aviat idealitzant, de signe postsimbolista entre el 1950 i el 1952; els anys de silenci i espera, entre el 1953 i el 1967, i la maduresa, entre el 1968 i el 1974, caracteritzada per un desplaçament cap a plantejaments estètics més socials, més realistes, i, alhora, més hermètics. Publicà també unes Traduccions de Paul Celan (1976) i la versió catalana dels assaigs de Walter Benjamin, Art i literatura (1976).
Bibliografia
Farrés, Ramon (2005): Antoni Pous: l’obra essencial. Vic, Eumo.