El seu primer llibre va ser La set de l’aigua (1991, premi Miquel Martí i Pol 1990). Més tard publicà amb regularitat els reculls Riu d’arena (1992), El temps fumeja (1993), i la trilogia formada per Escrits en blanc (1995 premi Miquel de Palol 1994), Interlínia (1999) i Deleàtur (2002), i posteriorment Immunitats (2005).
A causa de la seva incorporació tardana al món de la poesia, la seva obra ha assolit la maduresa literària des del principi. La seva poesia, d’una alta concentració lírica i economia expressiva, i d’una arquitectura estructural molt exacta, es proposa d’intensificar l’experiència vital precisant els elements de caire moral, intel·lectual i espiritual que solen passar inadvertits.