El 1988 va guanyar el premi Amadeu Oller amb l’obra Genolls de fum (1988). Després han seguit els poemaris: Disfresses (1990, premi Martí Dot 1989), La mandra (1994, premi López-Picó 1993), La mel (2002) i La pau del cranc (2002, premi Gabriel Ferrater). La poesia de Romera es caracteritza per la seva gran varietat de registres i cada llibre és un nou punt de partida. En canvi, la seva obra narrativa, la novel·la (Mala vida, 2002) i dos reculls de relats (Amanida d’animals, 2004, i La intimitat, 2008), tenen com a fita literària dibuixar, amb cruesa i ironia, un retrat de la seva generació.