El tema de la novel·la són els processos inquisitorials que l’any 1691 se seguiren a Mallorca contra un grup de jueus que volien fugir de l’illa i no ho pogueren fer per culpa del mal temps. A Dins del darrer blau, doncs, es narra la frustració d’un èxode cap a la llibertat i un pla de fugida aturat per la dissort d’una ventada. El context històric de l’obra s’emmarca en el regne d’Espanya del final del s. XVII, sota el desgovern del darrer rei de la casa d’Àustria —el vergonyant Carles II— i en una difícil conjuntura de crisi social i econòmica endèmiques barrejada amb l’actitud intolerant de l’Església de la Contrareforma, quan el zel dels inquisidors del Sant Ofici es dirigia, amb la seva intransigència habitual, contra els jueus conversos. En aquest context històric, Carme Riera desplega una novel·la coral i àmplia de registres, minuciosa i documentada. Per guanyar intensitat narrativa, la novel·la avança al 1688 els autos de fe que tingueren lloc el 1691 i els concentra en una sola execució col·lectiva. Alhora, per poder recrear lliurement, per bé que amb rigor, la societat mallorquina del final del s. XVII, l’autora combina personatges de ficció amb altres que semblen sortir directament dels testimonis de la història. És el cas del jesuïta Vicent Amengual, inspirat en el jesuïta gironí Francesc Guerau (1640-1701), autor d’una relació dels autos de fe del 1691 titulada La Fe Triunfante en cuatro autos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisición. Sense negar, d’altra banda, que Dins el darrer blau és una novel·la històrica, cal afegir que també es configura com una sòlida obra de ficció, una novel·la habitada per personatges que viuen, estimen i moren, que s’exalten i pateixen, que s’enamoren i dubten, que renuncien o creuen. L’es-tratègia de la novel·la és coral i de protagonista col·lectiu, i davant dels ulls del lector desfilen algunes dotzenes de personatges de la mena i estirp més diversa: els uns habitats per la follia, els altres que són herois sense grandesa, assassins encoberts, corsaris xerraires, clergues obstinats i virreis viciosos. Entre els més importants, cal subratllar l’enigmàtica Blanca Maria Pires, vídua del mercader Sampol; també l’encert de Beatriu Mas, la Coixa, meuca del bordell i personatge secundari però que es va carregant de força a mesura que avança la novel·la. De tota manera, el personatge eix del tramat narratiu és el rabí Gabriel Valls (Rafel Valls, en els fets documentats per la història), el qual, des d’una perspectiva contemporània, encarna la lucidesa i la modernitat del discurs de la tolerància.