La retòrica contemporània aplicada a la narrativa ha inventat el terme novel·la calidoscòpica per a referir-se a l’artefacte narratiu que intenta traslladar a les pàgines d’una novel·la els jocs de miralls i la fantasia de les figures canviants de l’instrument òptic anomenat calidoscopi. Aquest estri consisteix en un tub dins del qual hi ha miralls i fragments de vidres de colors. La disposició dels miralls és peculiar i reflecteixen una figura de simetria variada que varia il·limitadament cada vegada que el tub s’agita. Dins de la narrativa contemporània, s’aplica al treball del novel·lista que combina, superposa i alterna diferents històries, les presenta en desordre cronològic, sovint amb l’objectiu de sorprendre el lector, o bé de posar-li paranys amb un esquarterament múltiple de la realitat. La primera novel·la de Ramon Solsona, Figures de calidoscopi, circula amb eficàcia per aquests camins narratius amb les diferents figures que el calidoscopi del futur presenta a la noia Isabel Corbella el dia que dona per tancat un dels capítols de la seva vida: ha estat la seva darrera jornada escolar i Isabel Corbella converteix l’acte de treure’s l’uniforme de col·legial en un ritual iniciàtic davant de la vida que se li obre en perspectiva. El calidoscopi que té a les mans dibuixa l’atzar de possibilitats diverses i la noia multiplica les expectatives de futur en una àmplia gamma de possibilitats i hipòtesis. Hi ha diferents Isabels superposades, però sempre es tracta de la mateixa Isabel Corbella davant d’un capriciós calidoscopi que no s’atura de reflectir escenes, imatges i alternatives de l’avenir.