Com a periodista ha estat corresponsal a Brussel·les i, posteriorment, de retorn a Barcelona, del diari perpinyanès L’Indépendant. Autor d’una àmplia bibliografia, la seva obra combina crònica, biografia, entrevista, assaig, llibres de viatges i dietari. El seu primer llibre publicat fou la biografia Frederic Escofet, l’últim exiliat (1979), i en el mateix gènere aparegueren Josep Pla, biografia de l’homenot (1990), sobre el qual publicà posteriorment La vida de Josep Pla a l’Empordà (1991), Les dones de Josep Pla (2001), Les preguntes pendents de Josep Pla (2006), Josep Pla: sis amics i una amant (2019) i Josep Pla o la vitalitat (2020, premi Prudenci Bertrana). Altres biografies són Frederic Escofet, l’últim exiliat (1979), Pasqual Maragall, un rebelde en el poder (1999, amb Margarita Rivière), i Gardel a Barcelona: la febre del tango (2001, amb P. Gabancho), Tío Alberto: vida, secreto y fiesta de Alberto Puig Palau (2007, amb Jaume Fabre), Maillol, l’escultor carnal (2012) i Els últims dies de Machado (2013).
En el camp de la literatura de viatges és autor de El Pirineu, frontera i porta de Catalunya (1984), El Mediterrani ciutat (1984), Roma, passejar i civilitzar-se (2000, amb Rossend Domènech), Ofici d’amant a Florència (1989), Passeig de mar (1990), Metros i metròpolis (1990), Retrat de França amb francesos (1998), Guapa, rica, culta i argentina (1999), El cul de Napoleó o la revelació de Milà (2000), A tres quarts d’hora de Perpinyà (2006) i Viatge a les illes de Catalunya (2008). Dins d’aquest mateix gènere, entès en sentit ampli, ha prestat una especial atenció a l’Empordà: Les havaneres, el cant d’un mar (1986), Palafrugell (1989), El pintor i els pescadors de Calella de Palafrugell (1991), Grans hores de la Costa Brava (1994), Això és l’havanera (1995), La tramuntana (1995, amb Josep M. Dacosta), L’Empordà com un món (1998), Cap Roig, el llegat d’un somni (2000), L’havanera viscuda (2004), Elogi i refutació de la tramuntana (2015), Apologia de l’Empordà. De Banyuls a les illes Formigues (2020), Els primers cinquanta estius de l’Almadraba Park Hotel (2020) i Motel Empordà. Elogi de l’amor estable (2024).
Els seus reportatges, de tema divers comprenen L’art de mirar-se el melic a Catalunya (1981), Vous avez la mémoire courte (1982), Barcelona, tercera pàtria del tango (1990, amb Patrícia Gabancho), Cigars, la cultura del fum (1998), La cuina dels menuts i altres delícies porques (1998), El cul de Napoleó o la revelació de Milà (2000), Els últims aristòcrates catalans (2007), que ens introdueix en el naixement d’aquest estament social, De Carlos Gardel al tango electrónico (2008), Diccionario del tango en Cataluña (2009) i Breu història de França explicada als catalans (2018). És també autor del dietari Alguns rastres marcats a la neu (2007). Ha estat director i redactor de la col·lecció “Diàlegs a Barcelona”, que presenta el pensament i opinió d’assenyalats personatges barcelonins.