Lluís Llort i Carceller

(Alacant, 1966)

Novel·lista i periodista.

Crític literari i col·laborador de diversos mitjans de comunicació, formà part de l’equip de guionistes de sèries de televisió (Moncloa, ¿dígame?, 2001; Jet Lag, 2002-06).

Ha publicat les novel·les negres Tardor (1999), considerada com la radiografia sentimental d’una generació, Maleït Montjuïc (2000), Camaleó (2001), una visió torturada sobre els sentiments, Trenta-dos morts i un home cansat (2004), La imperfecció de les bombolles (2009), Si quan et donen per mort un dia tornes (2012), Herències col·laterals (2014), la traducció en castellà de la qual fou guardonada amb el I Premio Paco Camarasa de Novela Negra (2020), La reina de diamants (2014), amb Sebastià Bennasar, Salvador Macip i Marc Moreno, Sota l’asfalt (2015), No n’estiguis tan segur (2016), Pes mort (2019), Temps mort (2020) i Un assassí (2024). 

També ha publicat el recull de relats Enllaçar-se i altres embolics (2017) i diversos llibres infantils.