J. N. Santaeulàlia

Josep Navarro i Santaeulàlia
(Banyoles, Pla de l’Estany, 2 de juliol de 1955)

Nom amb què signa la seva obra l’escriptor Josep Navarro i Santaeulàlia.

Llicenciat en filologia catalana, es dedica professionalment a l’ensenyament. S’inicià en poesia amb Memòria de la carn (1987, premi Miquel de Palol 1986), gènere que continuà amb els volums La llum dins l’aigua (1996, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona) i Una ombra a l’herba (1998, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí).

Com a narrador, s’inicià amb el recull de contes Objectes perduts (1990), i ha continuat amb les novel·les Terra negra (1996), Bulbs (1999, premi Crítica Serra d’Or), L’absent (2000), Ulls d’aigua (2002), Punt mort (2005), Amb home o sense (2010, amb Astrid Magrans), La sorra vermella (2017) i Les banderes dels altres (2019). Com a assagista ha publicat Del simbolisme a la poesia pura (1990, premi Crítica Serra d’Or) i Fusions. Comentaris de poesia catalana del segle XX (1997).

El seu interès pel món i la cultura japonesos es manifesten en la traducció Haikús de primavera i d’estiu (1997), el llibre de viatges Pagodes i gratacels. Un viatge al Japó (2001) i la novel·la Yume (2008).

L’any 2023, L’últim vespre a Barcelona, el primer text teatral de l’autor —que narra la trobada de Raimon Obiols, Francesc Trabal, Carles Riba i Mercè Rodoreda un vespre de gener del 1939, a la seu de la Conselleria de Cultura al Palau Robert, tot just abans de partir cap a l’exili—, guanyà el premi Frederic Roda de teatre