Lluís Maria Todó i Vila

(Barcelona, 25 de febrer de 1950)

Novel·lista i traductor.

Doctor en filologia francesa (1981), entre el 1993 i el 2010, i posteriorment emèrit, fou professor de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra (1993-2010).

Ha publicat diversos estudis sobre les seves principals línies d’investigació: literatura francesa del segle XVII, novel·la del segle XIX i estilística de la traducció.
Ha traduït, entre d’altres, Balzac, Flaubert, Proust, Bossuet, Maupassant, Baudelaire, Verne i Zola, i ha conreat la novel·la, en què el món de l’homosexualitat sempre té un paper significatiu, amb Els plaers ficticis (1991), El joc del mentider (1994), L’adoració perpètua (1997), que constitueixen una mena de trilogia sobre les edats del desig sexual, El cant dels adéus (2001), Carta a un adolescent gai (2002), Isaac i els dubtes (2003), El año de las mil noches (2014), L’últim mono (2015) i Gramàtica dels noms propis (2017).

La novel·la El mal francès (2006), de ressò autobiogràfic partint d’un dietari de joventut, fou guardonada amb el premi Josep Pla. Ha participat en diversos volums col·lectius: Amores imposibles (2002), Tancat per vacances (2003), etc.