Pau Joan Hernández i de Fuenmayor

(Barcelona, 1967)

Novel·lista i traductor.

Començà amb una obra de caràcter realista, Tot et serà pres (1985), sobre el tema de l’eutanàsia. Amb posterioritat s’ha decantat més cap a la narrativa fantàstica o que combina fantasia i realitat. D’entre el conjunt de la seva obra, adreçada majoritàriament al lector juvenil, destaquen SOS a sis mil metres (1996), Porta falsa (1997), L’ombra del Stuka (1998, premi Crítica Serra d’Or de literatura juvenil 1999 i premi de la Institució de les Lletres Catalanes 2000), que mostra un procés de recuperació de la memòria històrica de la Guerra Civil i la qüestió jueva per dos adolescents, El pic de la Dama Morta (2001, premi Ramon Muntaner 2000), La balada del funicular miner (2013, premis Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil 2013 i Gran Angular 2013) i El laberint de la plaça de la Font (2014).

Ha obtingut també el premi Mobius Internacional per Les aventures d’Ulisses (1996) (multimèdia). Ha col·laborat a les revistes Faristol i Cavall Fort, i exercí la crítica literària al Diari de Barcelona (1990-2004) i, posteriorment, a l’Avui.

Com a traductor, amb una àmplia dedicació, tradueix des de les quatre llengües de l’Estat i del francès. En aquest terreny ha obtingut el premi Crítica Serra d’Or de traducció 2008 per Les benignes, de Jonathan Littell.