Evocació de la infantesa d’un nen que viu en el si d’una família amb escassos recursos econòmics i inquietuds, amb la presència d’un pare irascible. La postguerra, sense llibertat ni expectatives, accentua la tristesa dominant a l’obra. La novel·la, escrita en primera persona, està dividida en quatre parts i el títol de la darrera és el de l’obra, “Sota la pols”.A la primera, “Com un àngel”, el narrador, nascut un any històricament significatiu, el 1936, recorda la seva vida monòtona i trista, en la qual pesa la mort del germà petit, l’any 1947 —el del naixement de Coca—. El narrador viu, pobrament, en una barraca, sense aigua corrent, en companyia d’una mare alegre i bondadosa i d’un pare violent i groller, que els atemoreix. L’ambient d’estretor econòmica i de repressió, sota el franquisme, és ben visible tant a l’escola com a la família, i s’accentua a causa del fet que un avi del narrador fou afusellat. Únicament un matrimoni gran i lleugerament esperpèntic, la senyora Rosalia i el senyor Guzmán, i sobretot el seu fill, Cèsar, esdevenen figures positives per al nen, en descobrir-li una actitud lliure i diferent davant de la vida, amb la valoració de la cultura i de la lectura. També un altre fet tràgic, una mort, marca la segona part, “D’un món a l’altre”, la mort en un accident d’un oncle, que trasbalsa el petit nucli familiar, en el qual destaca un altre oncle instruït i amb criteri, que viu en un ambient benestant, radicalment oposat al del protagonista. Semblantment, la tercera part està presidida per una altra mort, en aquest cas es tracta del suïcidi d’un nen, Joanet, company d’escola del narrador, que té la força de perpetrar un acte que també el tempta. És l’actitud estranya del pare, però, el que el neguiteja més profundament, un pare sempre arrauxat i groller, que ha muntat un petit negoci il·legal, al qual dedica tot el seu temps i esforços. A la darrera part destaca l’embaràs dela mare i l’empresonament del pare; el retorn a la barraca tanca la novel·la, però no obre cap mena d’esperança de canvi per al nen. Partint d’una experiència autobiogràfica, l’autor aposta pel despullament i per la consecució d’un ambient de grisor, impregnat de tristesa i de por, del tot aconseguit, que reflecteix l’època evocada, una postguerra que ha derrotat les expectatives de llibertat. L’obra rebé el premi Sant Jordi 2000.