Desenvolupament enciclopèdic
Sagarra evoca els orígens familiars i la seva infantesa i joventut, fins a vint-i-cinc anys, el 1918, una data que coincideix amb el final de la Primera Guerra Mundial. Sagarra divideix les memòries en cinc parts. A la primera, “Els orígens”, fa una genealogia completa del llinatge Sagarra, que es remunta al s. XVI, i del de Castellarnau, al qual se sent més proper. A la segona part, “La matinada”, recrea el seu naixement i la seva infantesa, que va transcórrer entre la casa noble del carrer de Mercaders i Santa Coloma de Farners, el paisatge dels seus llargs estiueigs; en aquest període la figura d’una mare molt estimada assoleix un gran relleu. La mort prematura de la mare, de fet, esdevinguda quan ell només tenia catorze anys, deixà un buit familiar irreparable i va significar per a l’autor la pèrdua de la innocència infantil. A “Entre Ariel i Caliban”, la tercera part, Sagarra evoca els anys d’estudiant de dret, quan freqüentava les penyes de l’Avenç i la de l’Ateneu, on destacaven les presències d’Eugeni d’Ors i de Francesc Pujols; però també rememora les figures de tres poetes molt admirats i influents, Joan Maragall, Guerau de Liost i Josep Carner, malgrat que, a l’hora de triar un model literari, Sagarra se sent més atret per Leopardi. A “Les fèrtils aventures” rememora els primers viatges per Itàlia i París, i l’inici d’una precoç producció poètica, molt ben acollida, de la qual ell destaca el lligam que manté amb la seva vida. El llibre es clou amb l’evocació de “Dos anys a Madrid”, on Sagarra reflecteix el contrast existent entre la pintoresca capital i la cosmopolita Barcelona d’aquells anys, i evoca les figures d’Unamuno i d’Eugeni d’Ors, entre d’altres. Amb un estil brillant i amè, molt valorat, i defugint la confessió íntima, Sagarra evoca la seva vida, estretament lligada a la del país; de fet, a més del seu gran valor literari, es tracta d’un document de primer ordre per a conèixer un període de la vida cultural, social i política de Barcelona. Ha estat considerat un dels exemples més destacats de literatura testimonial i memorialística i ha estat traduïda al castellà.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Arnau, C. (1981)
- Batllori, M. (1975).