Des d’una porteria de Barcelona,↑Conxa recorda la seva vida de dona que ha treballat durament d’ençà de la seva infantesa, en un poblet del Pallars; es tracta d’una vida corrent i dura, que la guerra va marcar de manera tràgica. La novel·la es divideix en tres parts i a la primera Conxa recorda la seva infantesa i joventut; cinquena de sis germans, a tretze anys, va deixar la seva família i una vida d’escarràs, per anar viure a la casa d’uns oncles, sense fills, per tal d’ajudar-los. El moment més feliç de la seva vida és marcat per la coneixença de Jaume, un noi emprenedor, del qual s’enamora i amb el qual es casa. La segona part s’obre amb el naixement dels fills, dues nenes primer, Elvira, l’any 1921, i Angeleta, dos anys després, i molt més tard, un nen, Mateu. Conxa descriu la vida que mena al poble, una vida de feina, amb distraccions escasses, en plena natura, amb la qual se sent estretament lligada. D’entre els personatges destaca l’amiga, la Delina, i, sobretot, Jaume, el marit, que, amb la proclamació de la República, s’afilia a Esquerra Republicana. Dues morts marquen aquesta part: la de l’oncle i la de la mare. Però és la guerra l’esdeveniment que trasbalsa de manera més radical la vida de Conxa. La tercera part, de fet, s’obre amb l’afusellament de Jaume, seguit de l’empresonament de Conxa i de les dues filles. Un cop lliures, l’existència de Conxa, sense la companyia del marit, perd de manera progressiva el sentit; d’una banda, les filles ja no la necessiten, i, de l’altra, ella ja no té l’empenta per al treball de quan era jove. El canvi més radical en la vida de Conxa, però, el representa el casament de les filles, que abandonen el poblet, i sobretot el fet que el fill, per problemes de salut de la seva dona, ha d’anar a viure a Barcelona en una porteria, on Conxa els segueix; allà s’adona que ha perdut per sempre més el món que més estimava, les pròpies arrels, i només espera la mort. L’escriptura triada, una mena de confessió oral, amb el lèxic de les valls pirinenques, és continguda —hi ha nombroses el·lipsis— i emotiva. L’existència humil de Conxa reflecteix un món i una concepció de la vida, en via de desaparició, i s’apunta el tema del desarrelament. Aquesta novel·la breu va assolir un gran èxit de públic i de crítica, amb nombrosos premis. Hi ha una adaptació teatral, feta per Joaquim Vilà, estrenada el 1989 i publicada el 1991. Ha estat traduïda al castellà i a l’alemany.