Desenvolupament enciclopèdic
La novel·la, presentada com una biografia, narra la identitat paradoxal d’un individu que, escindit entre els s. XVIII i XIX, pateix la tensió de no trobar-se emplaçat en el temps que li toca viure i això farà que només pugui recuperar la seva identitat escindida mitjançant la memòria i el record. La novel·la s’inicia amb un pròleg —que forma part de la ficció novel·lesca—, que respon a la finalitat d’esdevenir una mena de síntesi de l’obra i, alhora, ser-ne clau de lectura. Els capítols següents reconstrueixen la vida del protagonista biografiat, el poeta Jeroni Oleguer ↑Campdepadrós i Jansana,des del seu naixement a les Torres de Padrós, l’any 1789, fins a la seva mort, esdevinguda el 1821.A partir de fragments de les seves memòries, d’un volum de poemes, de cartes, de dos articles publicats, i de la bona disposició d’una descendent del poeta que permet visitar la biblioteca del seu avantpassat, la biògrafa va reconstruint la vida del seu heroi: la seva infantesa sense mare, la seva malaltia, la vida a Barcelona, l’estada a Cervera, el temps viscut a Venècia, ciutat on Campdepadrós, curat de tuberculosi, viurà des del 1815 fins a poc abans de morir, els seus amors, el matrimoni amb Carolina i el retorn definitiu al seu país. Al mateix temps, es va desplegant la dimensió psicològica del personatge, escindit entre dos corrents de pensament, el de l’imperi de la raó i el de la força de la passió; identificat amb el preromanticisme, el seu món es construeix en un passat llunyà, a la recerca d’un paradís perdut —Venècia n’és el símbol— edificat gràcies al poder de la memòria, que és, també, el que el salva de l’oblit. No es pot considerar una novel·la específicament històrica, ja que la història hi apareix de manera irònica, supeditada a la ficció. A la manera de Henry James, Capmany utilitza un recurs de distanciament entre el jo narratiu i el relat, un intermediari que li permet introduir-se en la novel·la com un personatge més de la ficció. Premi Sant Jordi 1968, la novel·la tanca un cicle narratiu iniciat amb Betúlia i continuat per El gust de la pols, trilogia entesa com el retrat crític de la burgesia catalana.
Bibliografia Vegeu bibliografia
- Benet i Jornet, J.M. (1974)
- Broch, À. (19895)
- Campillo, M. i Castellanos, J. (1988), vol. 11, p. 68-82
- Garcés, T. (1968).