Ha col·laborat com a crític d’art, entre altres publicacions, a Destino, La Vanguardia, Revista i Cuadernos de Arquitectura. Fou director del Gran Larousse Català.
De les seves monografies cal esmentar els estudis dedicats a Leandre Cristòfol (1967), Emília Xargay (1968), Torres Monsó (1968), Apa (1970), Joan Miró (1972 i 1975), Subirachs (1975), Ponç (1978), Guinovart (1981) o Antoni Tàpies (1992). Dels estudis temàtics hom pot esmentar Ceràmiques de Miró-Artigas (1974), Ceràmica popular catalana (1978), Los carteles de Miró (1981), La joguina a Catalunya (1982), Arquitectura industrial a Catalunya (1984), FAD, dels Bells Oficis al disseny actual (1984), El sagrat en l’art (1995) i el volum dedicat a les avantguardes dins la col·lecció “Història de l’art català” (1996).
Com a poeta, s’inscriu dins l’anomenada generació dels anys cinquanta. La seva obra ha estat recollida a Poesía 1951-1975 (1981) i Poesía 1976-1994 (2000). Han seguit El don de la ignorancia (2004), Premio Nacional de Poesía del 2005 i Un pez que va por el jardín (2008), premi Ciutat de Barcelona en la modalitat de literatura castellana. És rellevant la seva tasca com a traductor de poesia: la seva Poesía catalana contemporánea (1983, amb una edició ampliada el 2001) rebé el Premio Nacional de Traducción entre las Lenguas Españolas 1984. També ha traduït, en edicions bilingües, C. Arderiu, S. Espriu, J. Teixidor, J. Perucho i M. Martí i Pol.
El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.